Principals novetats mercantils/civils aprovades per la Llei orgànica 1/2025
La Llei orgànica 1/2025 de mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, regula, entre altres mesures, aspectes importants en l’àmbit mercantil i civil. La idea del legislador és que tot sigui més àgil i que es resolguin més problemes sense arribar a judici.
El passat 3 de gener de 2025 es va publicar al BOE la Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, sobre mesures en matèria d’eficiència del Servei Públic de Justícia, que reforma la justícia transformant jutjats unipersonals en tribunals d’instància, obliga a usar mètodes alternatius de solució de controvèrsies (MASC) en assumptes civils i mercantils abans de judicialitzar, i introdueix mesures per a reduir litigis i agilitzar processos.
Quines principals novetats podem destacar?
Tribunals d’instància
La Llei transforma l’estructura judicial en reemplaçar els jutjats unipersonals per tribunals d’instància, buscant una major col·legialitat, eficiència i especialització. Aquests tribunals, l’estructura mínima dels quals consisteix en una secció única (civil i instrucció) o seccions separades, comptaran amb juntes de jutges per a unificar criteris interpretatius i promoure la igualtat en l’aplicació de la llei. Es reforça, a més, la transparència mitjançant la publicitat de les normes de repartiment d’assumptes.
Tribunal Central d’Instància
Es crea també el Tribunal Central d’Instància, amb seu a Madrid i jurisdicció nacional, que abastarà diverses matèries a través de les seves seccions d’instrucció, penal, menors, vigilància penitenciària i contenciós administratiu.
Els tribunals d’instància estaran assistits per l’oficina judicial, les funcions de la qual es redefineixen, i en els municipis, els antics jutjats de pau es reconvertiran en oficines de justícia, amb més serveis i tecnologia avançada per a millorar l’accés a la justícia, especialment en zones rurals.
S’impulsa l’especialització amb la creació de noves seccions en els tribunals d’instància, que inclou família, infància i capacitat; mercantil (amb competències específiques i exclusions); violència sobre la dona; violència contra la infància i l’adolescència; penal; menors; vigilància penitenciària; contenciós administratiu; i social.
Mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC)
Un aspecte central de la reforma és la introducció dels mitjans adequats de solució de controvèrsies (MASC) com a requisit previ a la via judicial en assumptes civils i mercantils.
Es defineix el MASC com qualsevol activitat negociadora a la qual les parts acudeixen de bona fe per a trobar una solució extrajudicial.
Entre els tipus de MASC s’inclouen la mediació, la conciliació, l’opinió neutral d’un expert, l’oferta vinculant confidencial, la negociació directa entre les parts o els seus advocats, i el dret col·laboratiu.
La sol·licitud d’inici d’un MASC interromp la prescripció o suspèn la caducitat d’accions, i si no s’aconsegueix un acord, es disposa d’un any per a interposar la demanda.
S’exigeix acreditar l’intent de negociació, garantint la confidencialitat del procés i la no admissió de la documentació en el judici posterior. Aquest requisit no aplica a procediments urgents, de drets fonamentals, de família, laborals, penals ni concursals.
Es regula també la condemna en costes en funció de la participació en els MASC, incentivant la bona fe, i s’introdueix un nou article 245.5 LEC sobre exoneració o moderació de costes.
Altres novetats
A més de l’anterior, s’implementen altres mesures d’eficiència processal, com la regulació de la notificació electrònica de demandes a persones jurídiques, establint un procediment escalonat abans de la notificació edictal; la possibilitat que el jutge, en el judici verbal, decideixi no celebrar judici si ho considera innecessari i dicti sentències orals; la clarificació dels efectes de cosa jutjada de les accions acumulades a la de desnonament; la modificació dels imports de les pretensions de quantia indeterminada a l’efecte de costes, la regulació de les costes en la impugnació de taxació de costes, l’establiment de multes per mala fe processal i la imposició d’interessos de demora a parts que actuïn de manera obstruccionista. Es facilita la suspensió de l’execució per a acudir a MASC i la delegació d’activitats en els procuradors, i es perfecciona la subhasta judicial electrònica.
Es limiten els actes de disposició en els recursos de cassació, es regula la subsistència d’interès legítim respecte de les costes en casos d’acord extrajudicial, s’amplia el límit màxim d’honoraris de l’Administració Concursal, s’exigeix l’aprovació de la comunitat de propietaris per a l’arrendament d’habitatges amb finalitats turístiques i s’aclareixen els terminis de convocatòria de junta en cas de dissolució i obertura de negociacions amb creditors en les societats de capital.
Entrada en vigor
Quant a l’entrada en vigor, la reforma organitzativa entra en vigor al cap de vint dies de la seva publicació al BOE, és a dir el 23 de gener de 2025, amb una implantació gradual dels tribunals d’instància. Els MASC i les modificacions processals entraran en vigor al cap de tres mesos de la seva publicació, el 3 d’abril de 2025, aplicant-se als procediments iniciats amb posterioritat a aquesta data. Es permet a les parts en procediments en curs sotmetre’s a MASC de mutu acord, i en els judicis verbals sense vista celebrada a l’entrada en vigor, es podran dictar sentències orals.