Comptes bancaris compartits i herències: poden fer-lo tributar sense saber-ho?

Existeix un risc fiscal clau per als qui són cotitulars en comptes bancaris d’un mort. Hisenda pot interpretar uns certs moviments financers com una acceptació tàcita de l’herència, la qual cosa comporta l’obligació de pagar l’impost sobre successions i, en alguns casos, fins i tot sancions addicionals.

En l’àmbit de l’impost sobre successions i donacions (ISD), la forma en què un hereu actuï respecte d’una herència pot generar importants conseqüències fiscals. Existeixen dos camins principals: l’acceptació i la renúncia, però dins de l’acceptació hi ha una modalitat especialment problemàtica: l’acceptació tàcita.

Ús de comptes bancaris després d’una defunció

La recent sentència del Tribunal Superior de Justícia de Madrid (STSJ M 11382/2024) ha posat de manifest un risc fiscal clau per als qui són cotitulars en comptes bancaris d’un mort. Hisenda pot interpretar uns certs moviments financers com una acceptació tàcita de l’herència, la qual cosa comporta l’obligació de pagar l’impost sobre successions i, en alguns casos, fins i tot sancions addicionals.

El litigi es va iniciar quan la Comunitat de Madrid va liquidar l’ISD a una contribuent que havia repudiat expressament l’herència de la seva germana. No obstant això, l’Administració va argumentar que existien indicis suficients per a considerar que l’herència havia estat acceptada de manera tàcita a causa dels següents factors:

• Retirada de fons de comptes bancaris on el mort figurava com a titular.
• Pagament de despeses amb càrrec a aquests comptes.
• Falta de justificació documental sobre la disposició dels diners.

El Tribunal Econòmic Administratiu Regional (TEAR) de Madrid va revocar la liquidació en favor de la contribuent, però el TSJ va confirmar que, com que no s’havia acreditat el destí dels fons, Hisenda podia presumir l’acceptació de l’herència.

Quan et pot considerar hereu Hisenda?

Fins i tot si s’ha repudiat una herència formalment, uns certs actes poden fer que Hisenda consideri que s’ha acceptat implícitament:

• Disposar de diners de comptes bancaris del mort.
• Figurar com a cotitular en un compte i retirar fons després de la defunció.
• Pagar deutes o factures del mort amb càrrec als seus comptes.
• No justificar documentalment l’ús dels fons extrets.

Acceptació tàcita i renúncia de l’herència

El Codi Civil espanyol estableix que l’herència pot ser acceptada de manera expressa o tàcita. Mentre que l’acceptació expressa es formalitza per escrit davant notari, l’acceptació tàcita es produeix quan l’hereu realitza actes que evidencien la seva voluntat d’assumir l’herència, com l’ús de béns, gestió de comptes bancaris, disposició de diners o pagament de deutes del mort.

D’altra banda, si un cridat a l’herència no desitja assumir ni els béns ni els deutes del causant, ha de formalitzar una renúncia expressa davant notari. Existeixen dos tipus de renúncia:

• Renúncia pura i simple: no genera tributació en l’ISD, ja que el renunciant no adquireix drets ni obligacions sobre l’herència.
• Renúncia en favor d’un tercer: es considera una donació encoberta i pot generar tributació tant en l’ISD com en l’impost sobre donacions.

Si la renúncia es fa després d’haver acceptat tàcitament l’herència, Hisenda pot exigir l’ISD sobre els béns, interpretant que el renunciant primer va acceptar i després va transferir la seva part a un tercer.

Com evitar que Hisenda li imputi l’ISD

Per a prevenir problemes fiscals derivats de l’ús de comptes bancaris compartits amb un mort, és recomanable:

1. Evitar moviments en comptes bancaris després de la defunció: no fer retirades de diners sense assessorament previ.
2. Distingir entre cotitularitat i autorització: la mera cotitularitat no implica propietat dels diners. Convé documentar la relació amb el compte.
3. Justificar documentalment qualsevol moviment de fons: si s’efectuen pagaments pel mort, cal acreditar que són despeses imprescindibles d’administració.
4. Renunciar formalment a l’herència immediatament: no esperar a rebre una liquidació fiscal per presentar la renúncia davant notari.
5. Consultar amb un expert: cada cas té particularitats i una opinió experta adequada pot evitar conflictes amb Hisenda.