El Tribunal Suprem conclou el debat: en eleccions sindicals no és possible el vot telemàtic
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 5 de febrer de 2025, ha determinat que no és possible el vot telemàtic en les eleccions a delegats de personal i membres del comitè d’empresa, ni tan sols quan existeixi un acord entre l’entitat ocupadora i sindicats.
El Tribunal Suprem, en la seva sentència de 5 de febrer de 2025 (rec. núm. 76/2023), ha determinat que no és possible el vot telemàtic en les eleccions a delegats de personal i membres del comitè d’empresa, ni tan sols quan existeixi un acord entre l’entitat ocupadora i sindicats. Aquesta resolució reforça la rigidesa de l’article 75 de l’Estatut dels Treballadors (ET), que només permet el vot presencial o per correu, sense habilitar expressament l’ús d’eines digitals.
Aquesta sentència afecta directament qualsevol acord d’empresa que contempli el vot telemàtic en eleccions sindicals. Les empreses i sindicats hauran d’ajustar els seus procediments a la normativa vigent.
La resolució del Tribunal Suprem parteix de diversos arguments fonamentals:
- La literalitat de l’article 75 de l’ET, que estableix únicament el vot presencial o per correu, sense opció per a altres modalitats.
- La regulació del Reial decret 1844/1994, de 9 de setembre, sobre eleccions sindicals, que tampoc contempla el vot telemàtic.
- El criteri del legislador, que no ha introduït el vot digital en successives modificacions de l’ET ni en el RD 416/2015.
- Diferències amb altres regulacions: mentre que en l’Estatut Bàsic de l’Empleat públic (EBEP) sí que es reconeix el vot telemàtic (art. 44.1), en l’àmbit privat es manté l’obligació de presencialitat o l’ús del vot per correu.
- El principi d’ordre públic laboral: el règim d’eleccions sindicals és una matèria indisponible, la qual cosa impedeix que els acords entre empresa i sindicats modifiquin aspectes essencials del procés electoral sense habilitació legislativa expressa.
La sentència confirma que la falta de regulació del vot telemàtic no és un buit legal, sinó una decisió conscient del legislador, tot i l’avanç dels mitjans digitals.
Antecedents
El juny de 2022, diversos sindicats van promoure eleccions a Iberdrola, acordant amb l’empresa la possibilitat d’un sistema de votació mixt que inclogués vot presencial, per correu i telemàtic. Aquest acord va ser impugnat per UGT-FICA, CCOO i CGT, al·legant que la normativa no permet el vot digital.
El Tribunal Superior de Justícia de Madrid, el desembre de 2022, va dictaminar en contra de l’acord, declarant il·legal la modalitat telemàtica de votació. Posteriorment, el Tribunal Suprem va confirmar aquesta decisió el febrer de 2025.
- Atenció. La sentència impacta no sols en processos electorals futurs, sinó en eleccions passades on s’hagi emprat el vot telemàtic. S’obre la porta a impugnacions i possibles repeticions de votacions.
Argumentació del Tribunal Suprem
L’Estatut dels Treballadors no contempla el vot telemàtic en eleccions sindicals. El Reial decret 1844/1994 reforça aquesta posició, establint únicament dues modalitats vàlides de vot: presencial o per correu.
La sentència destaca que el legislador ha tingut oportunitats d’incorporar el vot telemàtic en les reformes de l’ET i del RD 1844/1994, però no ho ha fet. Fins i tot el 2021, la Llei 10/2021, de treball a distància, exigeix la participació presencial en eleccions sindicals sense preveure el vot digital.
El règim electoral laboral és d’ordre públic, la qual cosa implica que no és modificable mitjançant negociació col·lectiva. La sentència recalca que els sindicats i empreses no poden alterar unilateralment les regles essencials del procediment electoral, excepte habilitació expressa en la llei.
- Atenció. Cap acord d’empresa ni conveni col·lectiu pot introduir el vot telemàtic si la llei no ho permet.
El Tribunal Suprem subratlla que en altres normatives sí que s’ha regulat el vot telemàtic quan s’ha considerat adequat:
- Estatut Bàsic de l’Empleat públic (EBEP): sí que permet vot telemàtic en eleccions d’empleats públics.
- Consell de Policia (RD 555/2011): contempla vot electrònic i els seus procediments.
- Règim electoral general: en altres àmbits, el vot telemàtic sí que ha estat regulat, la qual cosa demostra que l’exclusió en l’ET és deliberada i no un buit legal.
Conseqüències
La sentència impacta en la regulació d’eleccions sindicals en empreses privades i genera diverses implicacions:
- Les empreses no poden implantar unilateralment el vot telemàtic en eleccions sindicals.
- Els acords entre sindicats i empreses sobre vot digital són nuls si no tenen suport legal.
- Possibles impugnacions d’eleccions passades en les quals s’hagi utilitzat el vot telemàtic.
- Futures modificacions legislatives podrien regular el vot digital, però fins llavors només són vàlides les formes tradicionals.
Atenció. Les empreses que pretenguin implantar el vot telemàtic han d’esperar un canvi normatiu. Qualsevol intent d’aplicar-lo sense base legal pot ser impugnat i anul·lat.
En definitiva, el Tribunal Suprem ha assegut un criteri clar i vinculant: el vot telemàtic no és vàlid en eleccions sindicals tret que s’aprovi una reforma legal que el contempli. La negociació col·lectiva no pot suplir aquesta manca normativa, ja que estem davant un règim d’ordre públic i dret necessari.
Aquesta sentència reforça la seguretat jurídica en els processos electorals sindicals, assegurant que es mantinguin dins dels límits legals establerts. Les empreses i sindicats han de tenir en compte aquest criteri en futurs processos electorals i adaptar els seus acords conforme a la normativa vigent.
Es recomana a empreses i sindicats analitzar el seu marc normatiu i comptar amb assessorament especialitzat per evitar nul·litats en els processos electorals interns.