El Tribunal Suprem fixa els criteris per a declarar abusius els interessos de les targetes revolving per falta de transparència

Per al Tribunal Suprem, més enllà de 6 punts percentuals en relació amb el tipus mitjà dels diners, és un interès d’usurer. A més de tot això, cal tenir en compte que la falta de transparència és un aspecte clau i perillosament negatiu del revolving.

El crèdit revolving fa anys que està en discussió, i ha estat objecte de moltes sentències d’Audiències Provincials. Sembla que per fi el Tribunal Suprem ha posat fil a l’agulla per a definir el límit d’usura.

Existeixen molts dubtes sobre si les targetes revolving tenen alguna utilitat real en el consumidor, més enllà de ser un parany favorable a les entitats financeres, que el consumidor, que en general té nul coneixement d’economia i finances, compra sense adonar-se. 

El consumidor, amb aquesta idea cristiana que sense embuts és aristotèlica, entorn de la crematística (acumulació dels diners sense cap propòsit), arriba a valorar com un “favor” que una entitat financera li lliuri una targeta amb 3.000 euros. Fins i tot ho celebra o li sembla una fita meravellosa. El consumidor no entén que el producte i la mercaderia de bancs i entitats financeres és els diners, que lluny de ser escàs en el món, és absolutament abundant. El consumidor, que té una economia precària i cap coneixement financer, valora els diners com a escàs, i per tant pensa que el lliurament d’un préstec és una cosa que ha d’agrair. S’equivoca: el deute és dolent, com a norma general i amb excepcions. El deute mata empreses, països i provoca la mort del consumidor.

El consumidor no entén que una targeta revolving, al 20% d’interès, pagant una “quota fixa de 50 euros”, com fan moltes financeres, és un crèdit impagable, perquè el 20% d’interès anual, a 5 anys vista fa un 100% d’interès anual, la qual cosa implica doblar el deute en relació amb el capital inicialment disposat. 

Quant al Tribunal Suprem, la conclusió és senzilla: més enllà de 6 punts percentuals en relació amb el tipus mitjà dels diners, és un interès d’usurer. A més de tot això, cal tenir en compte que la falta de transparència és un aspecte clau i perillosament negatiu del revolving.

El fet que el deutor accepti pagar “50 euros al mes”, està bé, però els contractes no diuen que aquests pagaments poden ser infinits. Al final, si mirem el negoci al revés, és rodó: jo presto 3.000 euros, i a mi em paguen 50 euros al mes durant trenta anys, la qual cosa em redunda un ingrés de 18.000 euros.

El pitjor de la transparència del revolving, és que no t’indica realment la TAE en els contractes, t’indica que pots tornar a disposar dels diners, però en definitiva no et diu de quants diners, tampoc proposa o assenyala un calendari de pagaments. En definitiva, el consumidor està perdut amb una targeta revolving.

A més, el pitjor de tot és que quan després el consumidor va a la segona oportunitat al fet que li perdonin aquests deutes, hi ha jutjats com els mercantils de Saragossa, on els jutges s’atreveixen a demanar la documentació dels préstecs, quan és ben sabut per tots que els contractes de targetes revolving són signats en línia, de manera que complica molt al consumidor poder llegir, estudiar el clausulat. I després el pitjor, és que és molt difícil conservar la documentació, perquè en general se signa tot per mòbil o e-mail, i si es perd el dispositiu o correu, és impossible recuperar-la.