El Tribunal Suprem rebutja la consideració del desplaçament al primer i últim client com a temps de treball

La recent Sentència del Tribunal Suprem de 27 de novembre de 2024, aclareix un dels debats més recurrents en l’àmbit laboral: el temps de desplaçament des del domicili del treballador al primer client, i de retorn al final de la jornada, constitueix temps de treball efectiu a efectes retributius? La resposta és negativa, segons la sentència del TS, i aquesta decisió té implicacions directes per a empreses i treballadors.

La Sala social del Tribunal Suprem ha resolt que els desplaçaments dels treballadors des del seu domicili al primer client, així com des de l’últim client de retorn al seu domicili, no poden ser considerats com a temps de treball efectiu. Aquesta decisió anul·la la decisió prèvia de l’Audiència Nacional, que havia reconegut aquests desplaçaments com a temps de treball per als empleats de TK Elevator SLU.

El Suprem estableix que aquest tipus de trasllats no compleix els requisits definits en l’article 34.5 de l’Estatut dels Treballadors, que determina que el temps de treball efectiu implica:

1. Permanència al lloc de treball.
2. Disposició a l’empresari durant aquest temps.
3. Realització d’activitat laboral durant el període considerat.

A més, la resolució s’alinea amb el criteri del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), segons el qual, excepte en circumstàncies excepcionals, aquests desplaçaments no formen part del temps de treball a l’efecte de remuneració.

Implicacions pràctiques per a les empreses

1. Revisió de polítiques internes: les empreses poden confirmar que el temps de desplaçament no és remunerat, tret que existeixin acords específics o excepcions derivades de les característiques particulars del lloc.
2. Gestió de conflictes: aquest pronunciament ofereix claredat jurídica per a resoldre reclamacions relacionades amb la consideració del temps de desplaçament.
3. Uniformitat en la interpretació: les empreses amb centres distribuïts en l’àmbit nacional poden aplicar aquesta doctrina com a criteri uniforme, reduint la disparitat en el tractament dels seus treballadors.

Aspectes clau per als treballadors

• Aquest pronunciament no afecta situacions específiques en les quals el desplaçament forma part inherent de l’activitat laboral, com en els casos de serveis prestats en localitzacions remotes o sense un centre de treball fix.
• És fonamental que els treballadors coneguin les polítiques de l’empresa respecte a aquests temps i els convenis aplicables.

Atenció. La sentència del Tribunal Suprem reafirma que els desplaçaments cap al primer client i des de l’últim no constitueixen temps de treball efectiu, excepte circumstàncies excepcionals. Aquesta sentència aclareix una qüestió controvertida i reforça la importància d’avaluar cada cas sota el marc legal vigent.

Davant qualsevol dubte o reclamació laboral, recomanem revisar els convenis aplicables i, si cal, sol·licitar assessorament professional.