Es pot reconèixer una pèrdua en l’IRPF del donant per la donació d’un bé?

En relació amb la no deduïbilitat de les pèrdues degudes a les donacions en l’IRPF, el Tribunal Suprem, en sentència del 12 d’abril de 2024, a diferència de la interpretació d’altres tribunals de justícia, interpreta que si malgrat la pèrdua econòmica inherent a tota donació, hi ha guany fiscal, el donant ha de tributar per ell. En canvi, si experimenta una pèrdua el donant no la pot deduir perquè la Llei de l’IRPF ho impedeix.

L’informem que en una sentència del 12 d’abril de 2024, el Tribunal Suprem (TS) ha fixat com a criteri jurisprudencial que, a l’efecte de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF), no és procedent computar les pèrdues patrimonials degudes a transmissions lucratives per actes entre vius o liberalitats, rebutjant el criteri que sostenia el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana i altres tribunals de justícia.

Es tracta de saber si és possible o no computar a l’efecte de l’IRPF una pèrdua que es posi de manifest a conseqüència d’una donació d’un bé.

En donar un bé, es calcula el possible guany o pèrdua patrimonial que sofreix el donant mitjançant el càlcul de la diferència entre el valor que el bé té a l’efecte de l’impost sobre successions i donacions, i el valor d’adquisició que va tenir aquest bé per al donant. Si el valor ara és superior, hi ha un guany. Si és inferior, existeix una pèrdua.

La Llei de l’IRPF, en l’art. 33.5.c), diu el següent:

“5. No es computaran com a pèrdues patrimonials les següents: (…) c) Les degudes a transmissions lucratives per actes entre vius o a liberalitats”.

Malgrat tot, alguns Tribunals Superiors de Justícia (TSJ) sí que han acceptat la compensació de pèrdues generades en donacions, al·ludint entre altres motius al fet que impedir-ho atemptaria contra el principi de capacitat econòmica del contribuent, a qui se li exigeix el pagament quan hi ha guany, però no se li permet computar la possible pèrdua quan es dóna el cas.

Fi a la divergència de criteris pel Tribunal Suprem

El TS en aquesta sentència del 12 d’abril de 2024 ha aclarit la qüestió que estava generant sentències divergents entre algun TSJ.

La sentència estableix que en l’IRPF és crucial diferenciar entre pèrdua econòmica i pèrdua fiscal. La pèrdua econòmica succeix en donar o transmetre un bé gratuïtament, ja que el bé surt del patrimoni del donant sense rebre cap contraprestació, però aquesta pèrdua no es considera en l’IRPF. En contrast, la pèrdua fiscal pot no existir si el valor d’adquisició del bé és inferior al seu valor de transmissió, i en aquest cas el donant ha de tributar pel guany fiscal. No obstant això, si hi ha una pèrdua fiscal, el donant no la pot deduir en la seva declaració d’IRPF a causa de restriccions legals.

La sentència sosté que, segons la interpretació literal, històrica, teleològica i sistemàtica de l’article 33.5.c) de la Llei de l’IRPF, les pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives no s’han de computar en la base imposable de l’IRPF del transmitent. Això es fonamenta en què permetre deduir les pèrdues fiscals derivades de les donacions aniria en contra del principi de capacitat econòmica i de justícia contributiva establert en la Constitució espanyola. A més, la sentència argumenta que la interpretació de la Llei de l’IRPF no pot dependre del fet que es facin diverses donacions en unitat d’acte, ja que les pèrdues derivades de les donacions no s’integren en cap cas en la base imposable de l’IRPF.

En resum, el Tribunal Suprem resol que les pèrdues patrimonials derivades de transmissions lucratives no s’han de computar en la base imposable de l’IRPF del transmitent, fins i tot si en la mateixa declaració es computen guanys patrimonials derivats de transmissions similars.

Alertes a tenir en compte:

Revisió fiscal: es recomana una revisió exhaustiva de les implicacions fiscals de les donacions i transmissions de béns gratuïtes per garantir el compliment normatiu i evitar riscos.
Planificació fiscal: és essencial una planificació estratègica en aspectes fiscals per optimitzar la situació tributària i evitar possibles contingències legals.
Compliment normatiu: s’ha d’estar al corrent de qualsevol canvi legislatiu posterior que pugui afectar la situació fiscal dels contribuents i ajustar les estratègies en conseqüència.

Asimetria tributària: la decisió del Tribunal Suprem confirma una pràctica administrativa que resulta en un tracte tributari asimètric entre les donacions i les transmissions oneroses de béns patrimonials. Aquesta asimetria també s’observa dins de l’àmbit de les donacions o transmissions lucratives, on s’ha de declarar el guany patrimonial, però no es permet deduir la pèrdua patrimonial associada a la disminució de valor per la donació. Aquesta disparitat pot generar preocupacions entre els contribuents i requerir una planificació tributària acurada.
Alternatives a la donació en espècie: davant el tractament desfavorable de les donacions en espècie en termes fiscals, els contribuents poden buscar alternatives per a transferir els seus actius patrimonials. No obstant això, és important tenir en compte que l’administració tributària pot qüestionar aquestes accions si considera que constitueixen un intent d’eludir el compliment de la normativa fiscal vigent.
Riscos de conflicte o simulació: existeix el risc que l’Administració tributària recorri a mecanismes com el conflicte en l’aplicació de la norma tributària o la simulació per abordar situacions en les quals consideri que els contribuents estan actuant de manera contrària a la legalitat fiscal. Això subratlla la importància de complir amb les normatives fiscals de manera transparent i evitar qualsevol aparença d’elusió fiscal.

En resum, la sentència del Tribunal Suprem i la pràctica administrativa associada poden generar desafiaments addicionals per als contribuents en termes de planificació fiscal i compliment normatiu. És essencial buscar assessorament professional per abordar aquestes qüestions de manera adequada i mitigar els riscos fiscals associats.