Es publica la Llei de protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i contra la corrupció

Al BOE del 21 de febrer de 2023 s’ha publicat la Llei 2/2023 reguladora de la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció. La principal novetat és que estableix l’obligació per a empreses amb 50 treballadors o més d’implantar un sistema d’informació, alhora que es garanteix la protecció dels informants (que poden ser no sols treballadors per compte d’altri). Les empreses tenen uns mesos per a adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.

Al BOE del dia 21 de febrer, s’ha publicat la Llei 2/2023, de 20 de febrer, que regula la protecció de les persones que informin sobre infraccions normatives i de lluita contra la corrupció, transposant la Directiva (UE) 2019/1937, més coneguda com a Directiva Whistleblowing, amb entrada en vigor vint dies després de la seva publicació, això és, el pròxim 13 de març de 2023.

La finalitat de la norma és la de protegir les persones que en un context laboral o professional detectin infraccions penals o administratives greus o molt greus i les comuniquin mitjançant els mecanismes que s’hi regulen.

Sistema intern d’informació

La principal novetat és que estableix l’obligació per a empreses amb 50 treballadors o més d’implantar un sistema d’informació, alhora que es garanteix la protecció dels informants (que poden ser no sols treballadors per compte d’altri).

El termini per a això és de tres mesos des de la data d’entrada en vigor de la Llei per a les empreses amb més de 249 treballadors en plantilla i fins a l’1 de desembre de 2023 per a les empreses amb una plantilla d’entre 50 i 249 treballadors.

Atenció. Les empreses tenen uns mesos per a adoptar nous sistemes d’informació i coordinar aquests canals amb altres protocols, codis i polítiques internes que puguin tenir.

A qui protegeix?

La Llei protegeix els informants, en particular: treballadors; autònoms; accionistes, partícips, membres de l’òrgan d’administració, direcció o supervisió d’una empresa; plantilla de contractistes, subcontractistes i proveïdors; amb relació finalitzada o per començar, i fins i tot voluntaris, becaris i treballadors en períodes de formació amb retribució o sense.

A més dels informants, la protecció de la Llei s’estén a:

Les persones físiques que, en el marc de l’organització en la qual presti serveis l’informant, l’assisteixin en el procés.
Les persones físiques que estiguin relacionades amb l’informant i que puguin sofrir represàlies, com a companys de treball o familiars de l’informant.
Les persones jurídiques per a les quals l’informant treballi o amb les quals mantingui qualsevol altre tipus de relació en un context laboral o en les quals ostenti una participació significativa.

Canals d’informació

No existeix un únic canal d’informació, sinó que les comunicacions o informacions de les infraccions o irregularitats es podran canalitzar a través de:

El canal intern de l’empresa.
El canal extern o autoritat independent de protecció de l’informant (AAI).
Revelació pública en plataformes web, xarxes socials, mitjans de comunicació, etc., quan els canals interns o extern no hagin funcionat; existeixi una amenaça imminent per a interès públic; o existeixi un risc de represàlies o de no tractament efectiu.

L’òrgan d’administració de l’empresa és el responsable de la implantació del sistema, prèvia consulta amb la representació legal dels treballadors.

Requisits del sistema

En el termini de set dies des de la recepció de la informació o comunicació s’haurà de justificar recepció a l’informant.
La gestió i recerca de les informacions o comunicacions no podrà durar més de tres mesos, excepte casos d’especial complexitat, i en aquest cas es podrà prorrogar tres mesos més.
Les empreses estaran obligades a donar informació i publicitat sobre l’ús del canal intern i sobre els principis essencials del seu procediment de gestió.
En cas que l’empresa tingui pàgina web, el canal haurà d’aparèixer en la pàgina d’inici, en secció separada fàcilment identificable.
El sistema haurà de tenir un responsable, que serà un directiu de l’empresa nomenat per l’òrgan d’administració, que ha d’exercir el seu càrrec amb independència. Podrà assumir la funció de responsable del sistema el compliance officer o responsable de compliment normatiu.
El tractament de les dades personals en els canals de denúncia es considera lícit quan sigui obligatori disposar del sistema d’informació en ser necessari per al compliment d’una obligació legal. El tractament també es presumeix vàlid quan el sistema no sigui obligatori, però voluntàriament es decideixi crear-ne un, en ser necessari per a la satisfacció de l’interès públic.
Les empreses hauran de registrar les informacions rebudes i les seves recerques internes. Aquest registre no és públic; únicament a petició raonada de l’autoritat judicial competent es podrà accedir totalment o parcial al contingut del registre.

Protecció de l’informant

Durant dos anys, l’informant estarà protegit enfront de les mesures que poguessin adoptar-se com a represàlia per la informació revelada.
Quan l’informant hagi demostrat raonablement que ha comunicat o ha fet una revelació pública i que ha sofert un perjudici, es presumirà en els procediments judicials que el perjudici es va produir com a represàlia, i correspondrà a la persona que hagi pres la mesura perjudicial provar que aquesta mesura es va basar en motius justificats aliens a la comunicació o revelació pública.
Els actes constitutius de represàlia seran nuls i donaran lloc a mesures disciplinàries o de responsabilitat, incloent-hi una indemnització de danys i perjudicis.
Els informants -inclosos els representants legals dels treballadors- no infringiran les restriccions de revelació d’informació quan efectuïn la comunicació, sempre que existeixin motius raonables per a pensar que la comunicació o revelació pública d’una informació era necessària.

Sancions

La Llei estableix un règim sancionador propi, amb multes a les persones físiques o jurídiques que cometin les infraccions tipificades.

Així per exemple, constitueix una infracció molt greu no tenir implantat el sistema o adoptar represàlies contra els informants, sancionable amb multa de 30.001 € a 300.000 € per a les persones físiques, i multa d’entre 600.001 € i 1.000.000 € per a les persones jurídiques.

Es podran imposar així mateix sancions accessòries com l’amonestació, la prohibició d’obtenir subvencions o altres beneficis fiscals durant un termini de fins a quatre anys, així com la prohibició de contractar amb el sector públic durant tres anys.

Es poden posar en contacte amb aquest despatx professional per qualsevol dubte o aclariment que puguin tenir sobre aquesta qüestió.

Una salutació cordial,