L’impost sobre el patrimoni per a no residents. Què hem de saber?

L’impost sobre el patrimoni grava el patrimoni net de les persones físiques, incloses aquelles que no resideixen en territori espanyol, sempre que siguin titulars de béns o drets situats a Espanya. En aquest cas, l’obligació tributària és real, és a dir, només afecta els béns i drets localitzats a Espanya i no al patrimoni global del contribuent.

L’impost sobre el patrimoni grava el patrimoni net de les persones físiques, incloses aquelles que no resideixen a Espanya, però que posseeixen béns o drets situats en el territori nacional. Aquest impost es merita el 31 de desembre de cada any i afecta únicament els béns situats a Espanya en el cas dels no residents, els qui tributen per obligació real.

En aquesta circular detallarem els subjectes passius, la normativa aplicable, les exempcions, la relació amb els convenis de doble imposició, les obligacions formals i altres qüestions clau que afecten els no residents en l’aplicació de l’impost.

Subjectes passius: obligació real de contribuir

L’impost sobre el patrimoni distingeix entre contribuents residents i no residents. Els no residents tributen per obligació real, cosa que significa que només han de declarar els béns i drets que es trobin en territori espanyol o els efectes del qual es produeixin a Espanya.

Són subjectes passius de l’impost per obligació real:

Persones físiques no residents a Espanya que posseeixin béns o drets en territori espanyol.
Treballadors desplaçats a Espanya que optin pel règim fiscal especial de l’article 93 de la Llei de l’IRPF.

Aquest règim, també conegut com a “Llei Beckham”, permet als treballadors que es traslladin a Espanya tributar per l’impost sobre la renda de no residents (IRNR) en lloc de l’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) durant sis anys.

Requisits per a acollir-se al règim especial:

No haver estat resident fiscal a Espanya en els últims cinc anys.
Desplaçament a Espanya per una oferta de treball o per a exercir funcions d’administrador en una empresa.
Sol·licitar l’aplicació del règim dins dels sis mesos següents a l’inici de l’activitat laboral.

Efectes en l’impost sobre el patrimoni:

Tributen per obligació real, és a dir, només pel patrimoni situat a Espanya.
Poden aplicar la normativa autonòmica en matèria d’impost sobre el patrimoni.
Des de 2023, el règim s’ha ampliat per a incloure emprenedors, treballadors remots i determinats familiars del treballador desplaçat.

Aplicació de la normativa autonòmica

Des de 2021, tots els no residents poden aplicar la normativa fiscal aprovada per la comunitat autònoma en la qual radiqui el valor més gran del seu patrimoni a Espanya. Anteriorment, només els residents a la Unió Europea o l’Espai Econòmic Europeu podien accedir a aquest benefici.

Implicacions pràctiques:

Si el contribuent té béns en diverses comunitats autònomes, s’aplicarà la normativa de la comunitat on es trobi el valor patrimonial més elevat.
Per a optar per la normativa autonòmica, s’ha de reflectir en la declaració marcant la casella corresponent.

Exempcions aplicables a no residents

Els no residents poden beneficiar-se d’unes certes exempcions establertes en la normativa de l’impost. Entre elles es troben:

Valors de renda fixa i deute públic espanyol.
Participacions en entitats estrangeres sense establiment permanent a Espanya.
Béns afectes a activitats empresarials o professionals a Espanya.

No obstant això, no s’apliquen exempcions als saldos en comptes bancaris de no residents.

Convenis per a evitar la doble imposició (CDI)

Espanya ha signat nombrosos convenis de doble imposició que poden limitar la tributació dels no residents per l’impost sobre el patrimoni.

Exemple: si un contribuent no resident posseeix accions d’una empresa espanyola, però el seu país de residència ha signat un CDI amb Espanya establint que aquest tipus d’actiu només es grava al país de residència, les accions estarien exemptes a Espanya.

Es recomana consultar el conveni aplicable en cada cas per a determinar l’abast de la tributació.

Obligació de presentar declaració

Han de presentar declaració els no residents que:

Tinguin una quota tributària a ingressar després d’aplicar deduccions i bonificacions.
El seu patrimoni a Espanya superi els 2.000.000 euros, fins i tot si la quota a pagar resulta zero.

Forma de presentació:

Model D-714.
Presentació obligatòria per via telemàtica.
Requereix certificat electrònic, DNI electrònic, Cl@ve PIN o número de referència RENØ.

Responsabilitat solidària i representació fiscal

Els no residents poden estar obligats a nomenar un representant fiscal a Espanya en els següents casos:

Si operen mitjançant establiment permanent.
Si l’Administració Tributària considera necessari un representant per la magnitud del patrimoni.

A més, els gestors o dipositaris de béns de no residents seran responsables solidaris del pagament de l’impost si administren o custodien aquests béns a Espanya.

8. Impost temporal de solidaritat de les grans fortunes (ITSGF)

Des de 2023, la introducció de l’ITSGF afecta les comunitats autònomes amb bonificacions del 100% en l’impost sobre el patrimoni, com la Comunitat de Madrid.

Aspectes clau:

La bonificació autonòmica del 100% de l’impost sobre el patrimoni no s’aplica si el contribuent està subjecte a l’ITSGF.
Els contribuents amb patrimonis superiors a 3.700.000 euros tributaran per l’ITSGF.
No afecta els qui tinguin un patrimoni inferior a aquest llindar.

9. Estratègies de planificació fiscal per a no residents

Per a minimitzar la càrrega fiscal en l’impost sobre el patrimoni, es poden aplicar diverses estratègies:

Estructuració del patrimoni:

Ús de societats estrangeres per a gestionar actius situats a Espanya.
Titularitat compartida d’immobles per a diluir la base imposable individual.

Aplicació de convenis de doble imposició:

Identificar actius que puguin quedar exempts a Espanya en virtut de tractats internacionals.

Utilització de normativa autonòmica:

Optar per la comunitat autònoma la normativa de la qual ofereixi millors beneficis fiscals.

Revisió periòdica del patrimoni:

Avaluar cada any la composició del patrimoni per a aprofitar exempcions i beneficis fiscals vigents.

L’Impost sobre el Patrimoni per a no residents presenta complexitats que requereixen una correcta planificació fiscal. L’elecció de normativa autonòmica, l’ús de convenis de doble imposició i la identificació d’exempcions poden generar un impacte significatiu en la tributació.

Es recomana als contribuents no residents analitzar la seva situació patrimonial i, en cas de dubte, recórrer a assessorament especialitzat per a optimitzar la seva tributació dins del marc legal aplicable.