Lliuraments de béns d’inversió durant el període de regularització de l’IVA

D’acord amb la Llei de l’IVA, en cas que els béns d’inversió es transmetin durant el període de regularització d’aquest impost, s’efectua una regularització única pels anys del període de regularització que quedin per transcórrer, aplicant una sèrie de regles. Li ho expliquem.

Una qüestió molt controvertida per a molts empresaris i professionals, ha estat l’obligació de regularitzar l’IVA que deduïm en el període d’adquisició durant els quatre o nou (si es tracta de terrenys o construccions) anys naturals següents a aquell en els quals el subjecte passiu hagi adquirit els béns d’inversió.

La Llei 37/1992 de l’IVA estableix com es regula el tractament dels lliuraments de béns d’inversió durant el període de regularització. Durant aquest període, les empreses tenen l’oportunitat de regularitzar la situació fiscal dels béns d’inversió que han estat utilitzats tant per a activitats subjectes i no subjectes a l’IVA.

En l’adquisició de béns d’inversió el subjecte passiu podrà deduir la quota suportada de manera directa i immediata. Si bé, la Llei no oblida que aquestes quotes així deduïdes, s’hauran de regularitzar (és a dir augmentar o disminuir la deducció practicada) si es donen determinades circumstàncies que alterin el compliment dels requisits inicials. Aquestes regularitzacions només es practicaran quan, entre el percentatge de deducció definitiu corresponent a cadascun d’aquests anys i el que va prevaler l’any en què es va suportar la repercussió, existeixi una diferència superior a deu punts.

Per a dur a terme la regularització dels lliuraments de béns d’inversió, és fonamental complir amb uns certs requisits i seguir procediments específics. Això inclou la presentació de declaracions especials i el càlcul de la base imposable ajustada.

Concepte de béns d’inversió.

A l’efecte de l’IVA, es consideraran d’inversió els béns corporals, mobles, semovents o immobles que, per la seva naturalesa i funció, estiguin normalment destinats a ser usats per un període de temps superior a un any com a instruments de treball o mitjans d’explotació.

No tindran la consideració de béns d’inversió:

1r Els accessoris i peces de recanvi adquirits per a la reparació dels béns d’inversió emprats pel subjecte passiu.

2n Les execucions d’obra per a la reparació d’altres béns d’inversió.

3r Els envasos i embalatges, encara que siguin susceptibles de reutilització.

4t Les robes utilitzades per al treball pels subjectes passius o el personal dependent.

5è Qualsevol altre bé el valor d’adquisició del qual sigui inferior a 3.005,06 euros.

Transmissió de béns d’inversió

En cas que els béns d’inversió es transmetin durant el període de regularització, s’efectua una regularització única pels anys del període de regularització que quedin per transcórrer, aplicant les següents regles:

Lliurament subjecte i no exempt: es considera que el bé es va emprar només en operacions amb dret a deduir durant l’any de venda i els restants fins a l’expiració del període de regularització (percentatge del 100%).

Límit de la deducció: la quota meritada pel lliurament del bé.

Lliurament exempt o no subjecte: es considera que el bé es va emprar només en operacions sense dret a deduir durant tot l’any de venda i els restants fins a l’expiració del període de regularització (percentatge del 0%).

No obstant això, en cas d’exempcions plenes, és a dir, en els lliuraments exempts que originen el dret a la deducció (exportacions, lliuraments intracomunitaris, etc.) els serà aplicable el percentatge del 100%. El límit de les deduccions serà la quota que resultaria d’aplicar el tipus impositiu vigent aplicable a béns de la mateixa naturalesa al valor interior dels béns exportats o enviats a un altre Estat membre.

En qualsevol cas, aquesta regularització única es practicarà encara que en els anys anteriors no s’hagi aplicat la regla de la prorrata o fins i tot si el bé d’inversió es transmet amb anterioritat a la seva posada en funcionament o ús dins de l’empresa.

En resum, la Llei 37/1992 de l’IVA estableix normes clares per als lliuraments de béns d’inversió durant el període de regularització. Complir amb aquests requisits i procediments pot ajudar les empreses a evitar problemes fiscals i aprofitar els beneficis de la regularització.

Exemple

Un edifici adquirit en “n-1” per 2.000.000 d’euros, més 420.000 euros d’IVA, es ven en “n” per 1.000.000 d’euros.

La prorrata o percentatge definitiu de deducció de “n-1” va ser del 50%.

Si el lliurament està subjecte i no exempt per renúncia a l’exempció:

IVA repercutit en la venda: (1.000.000 x 21%) = 210.000 euros

Regularització:

IVA deduïble en “n-1”: 420.000 x 50% = 210.000 euros
IVA deduïble en “n”: – 420.000 x 100% = – 420.000 euros
Total: (210.000 euros – 420.000 euros) = – 210.000 euros
Aquesta diferència negativa es divideix entre 10 i es multiplica per 9:
(-210.000 ÷ 10) x 9 = – 189.000 euros (*)

Deducció complementària de 189.000 euros

Si el lliurament està subjecte però exempt:

IVA repercutit en la venda: 1.000.000 x 21% = 210.000 euros

Regularització:

IVA deduïble en “n-1”: 420.000 x 50% = 210.000 euros
IVA deduïble en “n”: – 420.000 x 0% = 0 euros
Total: 210.000 euros
Aquesta diferència positiva es divideix entre 10 i es multiplica per 9:
(210.000 ÷ 10) x 9 = 189.000 euros (*)

Ingrés complementari de 189.000 euros

Nota a l’exemple:

(*) Es divideix entre 10, perquè en tractar-se d’una edificació el període de regularització és de deu anys, i es multiplica per 9, perquè són els anys que falten perquè acabi el període de regularització, computant-se a aquest efecte l’any en què es produeix la transmissió.

Font: AEAT