Nul·litat d’una societat mercantil. Què hem de saber?

En el dret mercantil, la nul·litat d’una societat pot generar importants conseqüències tant per als seus socis com per als tercers que han contractat amb ella.

En el dret mercantil, la constitució d’una societat és un acte que atorga personalitat jurídica a una entitat econòmica. No obstant això, sota unes certes circumstàncies, aquest acte constitutiu pot ser objecte de nul·litat.

És important destacar que la nul·litat d’una societat no ha de confondre’s amb la seva inexistència. Una vegada inscrita en el Registre Mercantil, la societat adquireix personalitat jurídica, per la qual cosa la declaració de nul·litat no suposa la seva desaparició immediata, sinó que obre un procés de liquidació conforme al que s’estableix en la Llei de societats de capital (LSC).

Causes de nul·litat

L’acció de nul·litat es regula en l’article 56 de la LSC, el qual estableix que una societat inscrita només podrà ser declarada nul·la per una de les següents causes:

  1. Deficiències en la voluntat constitutiva:
  • Falta de voluntat efectiva d’almenys dos socis fundadors (o del soci únic en una societat unipersonal).
  • Incapacitat de tots els socis fundadors en el moment de la constitució.
  1. Deficiències en els estatuts socials:
  • Absència d’esments essencials en l’escriptura de constitució, com:
    • Aportacions dels socis.
    • Denominació de la societat.
    • Objecte social (o que aquest sigui il·lícit o contrari a l’ordre públic).
    • Xifra del capital social.
  1. Deficiències en el capital social:
  • Falta de desemborsament íntegre del capital social en societats de responsabilitat limitada.
  • Incompliment del desemborsament mínim exigit per la llei en societats anònimes.

Cal destacar que les causes de nul·litat estan taxades en la llei, cosa que significa que no poden ampliar-se ni modificar-se mitjançant interpretacions.

  • Atenció. La nul·litat d’una societat no es produeix de manera automàtica, sinó que requereix una acció judicial interposada per part interessada. Una vegada admesa la demanda i provada l’existència d’una causa de nul·litat, el jutge emetrà una sentència declarant la nul·litat de la societat.

Efectes de la nul·litat

Els efectes de la declaració de nul·litat es regulen en l’article 57 de la LSC, que estableix que:

  • S’obre el procés de liquidació de la societat, seguint el procediment previst per als casos de dissolució.
  • No s’afecten les obligacions i crèdits de la societat enfront de tercers, ni els compromisos adquirits per tercers amb la societat, els quals se sotmetran al règim de liquidació.
  • Els socis poden ser responsables del capital no desemborsat, en cas que la nul·litat derivi d’incompliments relacionats amb el capital social:
    • En societats de responsabilitat limitada, els socis hauran de desemborsar les aportacions pendents.
    • En societats anònimes, si la societat no pot afrontar els seus deutes, els socis estaran obligats a completar el capital pendent per a atendre tercers creditors.

Exemple

Imaginem una societat de responsabilitat limitada constituïda amb dos socis que, per error, no van especificar en l’escriptura de constitució la xifra del capital social. Malgrat operar durant diversos mesos i contractar amb diversos clients i proveïdors, un tercer impugna la validesa de la societat i sol·licita la seva nul·litat.

Després del procés judicial, es declara la nul·litat de la societat. En aquest cas, l’empresa haurà d’entrar en fase de liquidació, abonant els deutes pendents amb els seus actius disponibles. Si existeixen obligacions impagades, els socis podrien veure’s obligats a respondre per les quantitats no desemborsades segons la legislació vigent.

Per a evitar problemes derivats de la nul·litat de la societat, es recomana:

  • Verificar que l’acte constitutiu compleix amb tots els requisits legals.
  • Assegurar que l’escriptura de constitució contingui tots els esments obligatoris.
  • Garantir que el capital social estigui correctament desemborsat segons el tipus de societat.
  • Consultar amb el seu assessor abans de formalitzar la inscripció de la societat.
  • Revisar periòdicament la situació registral de la societat per a detectar possibles irregularitats que puguin generar impugnacions.