Optimització fiscal a través d’una herència a favor d’una societat
Tenint en compte la complexitat fiscal que envolta les herències de quantia elevada, considerar una societat com a hereva o legatària pot oferir significatius beneficis tributaris. En aquesta circular li expliquem els avantatges, implicacions i consideracions legals d’aquesta estratègia.
A l’hora de planificar la tributació d’una herència de quantia elevada, una alternativa per tributar menys és nomenar com a hereva o legatària a una societat que sigui propietat de la persona física que inicialment havia d’heretar.
La planificació fiscal en matèria d’herències constitueix un aspecte crucial per a qualsevol individu amb un patrimoni significatiu. En el context de l’impost sobre successions (ISD), l’elecció del beneficiari pot tenir repercussions substancials en la càrrega impositiva final.
Tributació per ISD
Familiars propers: quan es planifica la successió cap a descendents o cònjuges, les normatives autonòmiques solen oferir generoses reduccions i deduccions en l’ISD. Aquestes poden arribar fins a un 99% de la quota tributària, especialment per a actius com l’habitatge habitual, participacions empresarials i negocis familiars. És fonamental aprofitar aquests incentius per a mitigar l’impacte fiscal sobre el patrimoni heretat.
Familiars llunyans o tercers: en contrast, llegar béns a individus no contemplats com a familiars directes comporta incentius fiscals considerablement menors o nuls. Aquesta situació pot resultar en una tributació substancialment més elevada, especialment si l’actiu heretat és de valor considerable.
Tributació per impost sobre societats (IS)
Societat hereva: una estratègia eficaç per reduir la tributació per ISD és designar com a hereva una societat de la qual el testador sigui propietari al 100%. En aquest escenari, la societat no està subjecta a l’ISD, sinó que ha de registrar com a ingrés el valor dels béns rebuts i tributar per això en l’IS. El tipus impositiu aplicable pot variar entre el 15% i el 25%, depenent de l’estructura i activitat de la societat receptora.
És crucial destacar que aquesta estratègia és viable únicament si els béns heretats es mantenen dins de la societat receptora. La posterior distribució d’aquests actius als accionistes a través de dividends podria resultar en una càrrega tributària total superior a la de l’ISD, a causa de la combinació de l’IS i l’IRPF.
Societat amb bases imposables negatives (BIN): l’eficàcia d’aquesta tècnica es maximitza quan la societat beneficiària presenta bases imposables negatives acumulades. En aquests casos, l’ingrés derivat de l’herència es pot compensar totalment o parcialment amb aquestes BIN, reduint així la càrrega tributària efectiva a zero en alguns escenaris.
- Atenció. Si una societat rep béns en herència, ha de declarar un major ingrés i tributar per ell en l’IS. Amb això es pot reduir molt la tributació de l’herència, especialment si la societat té BIN que es puguin compensar amb aquest ingrés.
En conclusió, la designació d’una societat com a hereva representa una estratègia fiscal sofisticada per a optimitzar la planificació successòria, especialment en contextos de patrimonis elevats. No obstant això, la seva implementació ha de considerar acuradament les implicacions legals i fiscals específiques de cada jurisdicció i estructura empresarial. Assessorar-se amb professionals del dret tributari és fonamental per a assegurar el compliment normatiu i maximitzar els beneficis fiscals derivats d’aquesta planificació estratègica.